L’educació d’un fill crec que es lo mes important per la vida d’aquest. Crec que la vida d’una persona es moldetja segons dos perspectives: el naixement, i el desenvolupament.
La forma de ser d’una persona, naix o es fa? El que crec que passa es que, un xiquet, quan neix, no te coneixement ni experiència de les coses, però si que te algo programat que el farà ser d’una manera o d’altra (com un ordinador, te coses programades, però son les demés persones les que hem de completar-lo). Així, quan un xiquet ja ha nascut, sols queda que pares, família, amics, societat i sobretot l’experiència de la seva vida el fagin ser d’una manera o altra. Per exemple, un xiquet o xiqueta que naix amb un inclinació a l’homosexualitat, es una actitud que ja la te des de que naix, i no que la apres o elegit (normalment), probablement, en un futur manifestarà eixa inclinació d’una manera o d’altra, segons el desenvolupament i experiència que haja tingut. M’explique: si suposem que tot el mon pot aplegar a tindre 10 qualitats, jo crec que 5 d’aquestes qualitats ja les tindrà quan naix, i que les altres 5 les anirà aprenen a la seva vida. També crec que seria possible que les 5 primeres qualitats de quan naix les canviara, les modificara o inclus les eliminara. Per això, el para o la mare no pot saber mai quan ho fa be, ja que l’educació es una cosa pròpia de cada u, per exemple, per a mi pot estar be igualtat de sexes, i per l’esglesia no.
En conclusió, els pares l’únic que poden fer es educar-lo a la seva manera, la millor manera possible per a ells i que siga (segons ells) el millor per al seu fill.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Bona redacció, però no podem viure pensant que no tenim manera de saber què és el millor. Tu quan tries alguna cosa tens un criteri per poder explicar-lo als demés, en l'educació ha de passar igual.
Publicar un comentario