27 de enero de 2008

Que pot fer un pare i una mare per educar be al seu fill o filla?

L’educació d’un fill crec que es lo mes important per la vida d’aquest. Crec que la vida d’una persona es moldetja segons dos perspectives: el naixement, i el desenvolupament.

La forma de ser d’una persona, naix o es fa? El que crec que passa es que, un xiquet, quan neix, no te coneixement ni experiència de les coses, però si que te algo programat que el farà ser d’una manera o d’altra (com un ordinador, te coses programades, però son les demés persones les que hem de completar-lo). Així, quan un xiquet ja ha nascut, sols queda que pares, família, amics, societat i sobretot l’experiència de la seva vida el fagin ser d’una manera o altra. Per exemple, un xiquet o xiqueta que naix amb un inclinació a l’homosexualitat, es una actitud que ja la te des de que naix, i no que la apres o elegit (normalment), probablement, en un futur manifestarà eixa inclinació d’una manera o d’altra, segons el desenvolupament i experiència que haja tingut. M’explique: si suposem que tot el mon pot aplegar a tindre 10 qualitats, jo crec que 5 d’aquestes qualitats ja les tindrà quan naix, i que les altres 5 les anirà aprenen a la seva vida. També crec que seria possible que les 5 primeres qualitats de quan naix les canviara, les modificara o inclus les eliminara. Per això, el para o la mare no pot saber mai quan ho fa be, ja que l’educació es una cosa pròpia de cada u, per exemple, per a mi pot estar be igualtat de sexes, i per l’esglesia no.

En conclusió, els pares l’únic que poden fer es educar-lo a la seva manera, la millor manera possible per a ells i que siga (segons ells) el millor per al seu fill.

1 comentario:

Vicent Rebollar dijo...

Bona redacció, però no podem viure pensant que no tenim manera de saber què és el millor. Tu quan tries alguna cosa tens un criteri per poder explicar-lo als demés, en l'educació ha de passar igual.