Que pasaria si un xiquet visquera els 16 primers anys aïllat de les persones?

Un xiquet aïllat de la societat, podria sofrir un shock al vore la vertadera realitat.

Imaginem-nos que aquest xiquet esta aïllat en una illa. Ell creuria que aquesta seria la realitat i no se qüestionaria res sobre si hi ha un altra realitat. Però crec que si es qüestionaria perquè es eixa la realitat. Es a dir, ara mateix, nosaltres si que ens preguntem si hi ha algo desprès de la vida, si hi ha un altre mon, un altra realitat. Però menys segur es que ens preguntem si aquesta vida es tot un "somni" i la vertadera realitat sigui una altra. Desprès esta el tema de els sentiments. Crec que ise xiquet si que notaria sentiments, perquè si ara mateix nosaltres sentim sentiments (i no tenim ninguna prova perfecta de que aquesta sigui la realitat)ell també les sentiria. Ara nosaltres sentim sentiments per les demés persones. I crec que el xiquet sentiria sentiments per el que te ell. Si no te altres persones, podria tindré menjar. I si un dia aquest menjar se acabarà, sentiria un sentiment d’angosta o pena.

Finalment, desprès de tot lo dit, també ni ha que tindré en conter la realitat, el llenguatge i el pensament. Per molt que el xiquet sentirà sentiments i creguera firmament que aquesta es la realitat, ell l'analitzaria d'una manera extremadament diferent a la nostra, es a dir, en un llenguatge, realitat i pensament diferents.