THE GROWING PAINS OF ADRIÁN MOLE
My mother and father are always arguing about their )edroom. My father's side of the room is aiways tidy, but my nothcr's side is terrible. I pity my father having to share a room vilh her.
rUESUAY, APRIl, 13TH.
I asked my father why he had married my mother. He :xplained that he met my mother when miniskirts wcre in áshion. ln those days my mother had good legs, whereas most vomen looked terrible in miniskirts. I was shocked and told him hat I loved Pandora becausc she was intelligent and ompassionate. My father just laughed.
ÍVEDNESDAY, APRIL 14TH.
Mitzi's owner carne and asked my mother to keep our dog way from Mitzi. My mother said that our dog lived in a liberal tome and could go where it wanted. Mitzi's owner threatened o report our dog to the pólice. My mother laughed and said. Why don't you take us all down to the pólice station right IOW?"
rHURSDAY, APRIL 15TH.
Woke up at 4 a.m. with toothache. Took six júnior aspirins or the pain. At 5 a.m. I woke my parcnts up and told them that was in agony. My father said, "It's your own fault. You didn't ;o lo your last three denlist's appointments."
At 5.30 a.m. I asked my father to take me to hospital, but he i'ouldn't. It's OK for him; he hasn't got any real tecth. I iromised myself that from now on I would go to the dentisl four ¡mes a year, cven if I wasn't in pain.
At 9 a.m. my mother woke me and told me that she had lade an emergency appointment for me with the dentist. 1 iformed hcr that the pain had stopped and told her to cancel the ppointment.
8
APRIL
FRIDAY, APRIL 16TH.
Woke up at 3 a.m. with terrible toothache. 1 tried to suffer in silence, bul my father musí nave heard me crying becausc he carne and told me to be quiet. He had to work the nexl day and needed his sleep. On the way back to his bedroom, he slipped on onc of my mothcr's magazines lying on ihe floor and she woke up. Then the dog started barking. Once again I got no sleep.
SATURDAY, APRTI. 17TH.
I'm still in bed with toothache. Tve phoned Pandora. She's coming to scc me tomorrow. I told her to bring me a Mars bar. "To make your teeth even better?" she said sarcastically. The dog's still in love with Mitzi. ít isn'teating.
SL'NDAY, APRIL 18TH.
Pandora has just left my bedroom. í'm so frustrated. I can't go on like this. Tve wrilten to Aunt Claras Problem Page about my problem.
Dear Aunt Clara,
I'm a 15-year-old schoolboy. People tell me that I ¡un attractive and mature for my age. I'm the only child of a bad marriage (apart from the dog). My problem is this: I love an older gkl (by three monihs). She's in a social class above me, but she says this doesn't matter to our relationship. Recently I'vc becomc obsessed with sex. I know some real love-making would help my skin and help me to concéntrate on my exams. I've tried all sorts of erotic things, but my girlfriend won't have sex with me. She says we arcn't rcady.
Yours in desperation, Deeply Frustrated
MONDAY, APKII. 19TH.
I'm now minus a front tooth! The stupid dentist took il out instead of repairing it. He even put it in a piece of paper and gave it to me to take home! He told me he had often seen me walking home from school eating a Mars bar, and it would be my own fault if T had no teeth at 30.
T will walk home another way in future.
TUESDAY, APRIL 20TH.
My mother's furious with the dentist. I look like a mass murderer. She's written him a letter insisting that he make a false tooth for free.
School was terrible. Everyone called me names. Even Pandora was a little distant.
10
2 de diciembre de 2008
11 de junio de 2008
Politica para Amador
En aquest llibre, Fernando Savater ens transporta a un terreny poc conegut pels joves: la política.
Generalitzant un poc, el llibre es una reflexió sobre l’origen, l’evolució, i l’actualitat de la política, de la societat política. En quan l’origen, ens situa al principi de la societat política, on un individu va dir: “aquest terreny es meu...” Desprès, l'inici de la democràcia, amb la polis grega, comparant-la amb la democràcia d’ara (ben diferent). Continua fent varies critiques i explicacions sobre el que ha suposat la política durant tota l’evolució humana. El engany, la corrupció, els pocs beneficis, però alguns, ... També parla de la societat, on en el comentari anterior, faig referència a ella mes o menys amb les mateixes idees que les de Savater. També fa referència a altres tipus de política o pensament, com ara l’anarquisme, en qui no comparteix moltes idees.
En conclusió, ja que un anàlisi de tot el llibre seria molt extens, Savater dona a conèixer la política tal com es, amb un complet significat: la convivència entre els humans, de manera pacifica i igualitària per a tots, i tot açò passant per les diverses fases i evolucions que ha tingut la política al llarg de la historia
Per a mi, he après amb aquest llibre molts significats de la política, encara que me quedat en un: mai existirà una política o una societat totalment justa per a tots.
Generalitzant un poc, el llibre es una reflexió sobre l’origen, l’evolució, i l’actualitat de la política, de la societat política. En quan l’origen, ens situa al principi de la societat política, on un individu va dir: “aquest terreny es meu...” Desprès, l'inici de la democràcia, amb la polis grega, comparant-la amb la democràcia d’ara (ben diferent). Continua fent varies critiques i explicacions sobre el que ha suposat la política durant tota l’evolució humana. El engany, la corrupció, els pocs beneficis, però alguns, ... També parla de la societat, on en el comentari anterior, faig referència a ella mes o menys amb les mateixes idees que les de Savater. També fa referència a altres tipus de política o pensament, com ara l’anarquisme, en qui no comparteix moltes idees.
En conclusió, ja que un anàlisi de tot el llibre seria molt extens, Savater dona a conèixer la política tal com es, amb un complet significat: la convivència entre els humans, de manera pacifica i igualitària per a tots, i tot açò passant per les diverses fases i evolucions que ha tingut la política al llarg de la historia
Per a mi, he après amb aquest llibre molts significats de la política, encara que me quedat en un: mai existirà una política o una societat totalment justa per a tots.
10 de junio de 2008
Que es filosofia?
La filosofia es una ciència que ens explica raonaments sobre la vida humana.
En aquest comentari, vull reflexar que la filosofia, per a mi, ha segut com una bandeja de opcions o camins per a la vida. En açò vull dir, mitjançant la filosofia, es mostren opinions, reflexions, informació... i nosaltres, agafem de cada filòsof el que volem per crear la nostra filosofia. Es a dir, cada u te la seva pròpia filosofia, i encara que sols uns quans la plasmen a l’escrit, com fan alguns famosos filòsofs com Sòcrates, Plató, Aristòtil..., cada u la te en la seva ment. Es el camí de la vida, crec, es, les opcions que triem, la manera en que anem a afrontar la vida, la forma de veure la vida... Els autors, plasmen la seva manera a un llibre, intentant transmetre les seves idees, no intentant que siguem com ells. I també pensa que, si no haguera segut per aquests primers filòsofs que es decidiren a escriure les seves idees, la societat d’ara seria molt diferent.
Per altra banda, alguns pensaran que la filosofia es la religió dels ateus, encara que no te perquè ser així. Es possible que la majoria dels que creuen en la filosofia, o son filòsofs, siguen ateus, però jo tractaria la filosofia no com una religió, sinó com una visió racional de la vida, no tant metafòrica com a la religió. En açò defense, que els preceptes de la religió em pareixen correcte, però no crec que deurien mostrar-nos la vida com un conte, com fa la Bíblia, sinó mostrar-nos-la com vertaderament es, com es la vida, la realitat, per quan apleguem a una majoria d’edat, o no tant majors, pugam afrontar la vida tal i com es, un regal, amb les seves parts bones i les seves parts menys bones (per no dir males).
En conclusió, la filosofia simplement es un menú de camins on nosaltres a cada pas que fem elegim un camí, i d’esta forma, fer la nostra vida.
En aquest comentari, vull reflexar que la filosofia, per a mi, ha segut com una bandeja de opcions o camins per a la vida. En açò vull dir, mitjançant la filosofia, es mostren opinions, reflexions, informació... i nosaltres, agafem de cada filòsof el que volem per crear la nostra filosofia. Es a dir, cada u te la seva pròpia filosofia, i encara que sols uns quans la plasmen a l’escrit, com fan alguns famosos filòsofs com Sòcrates, Plató, Aristòtil..., cada u la te en la seva ment. Es el camí de la vida, crec, es, les opcions que triem, la manera en que anem a afrontar la vida, la forma de veure la vida... Els autors, plasmen la seva manera a un llibre, intentant transmetre les seves idees, no intentant que siguem com ells. I també pensa que, si no haguera segut per aquests primers filòsofs que es decidiren a escriure les seves idees, la societat d’ara seria molt diferent.
Per altra banda, alguns pensaran que la filosofia es la religió dels ateus, encara que no te perquè ser així. Es possible que la majoria dels que creuen en la filosofia, o son filòsofs, siguen ateus, però jo tractaria la filosofia no com una religió, sinó com una visió racional de la vida, no tant metafòrica com a la religió. En açò defense, que els preceptes de la religió em pareixen correcte, però no crec que deurien mostrar-nos la vida com un conte, com fa la Bíblia, sinó mostrar-nos-la com vertaderament es, com es la vida, la realitat, per quan apleguem a una majoria d’edat, o no tant majors, pugam afrontar la vida tal i com es, un regal, amb les seves parts bones i les seves parts menys bones (per no dir males).
En conclusió, la filosofia simplement es un menú de camins on nosaltres a cada pas que fem elegim un camí, i d’esta forma, fer la nostra vida.
6 de junio de 2008
¿Nos determina la sociedad en lo que somos?
La sociedad, esta formada por miles de individuos que confeccionan esta sociedad.
Nosotros, los individuos, debemos regirnos por unas normas (la Ley), es decir, tenemos que servir a la sociedad, al mismo tiempo que lo hacemos para que nos sirva ella. Esto es, como una especie de conveniencia: nosotros nos adaptamos a la sociedad con tal de que esta nos de algo a cambio, beneficios. Entonces, ¿nos esta determinando la sociedad en lo que somos? Yo creo que si, pero lo somos de maneras muy diferentes. Es decir, la sociedad nos puede determinar de muchas maneras. Esto seria como una organización de empresa: el jefe en este caso seria el gobierno, la religión… y los escalones bajarían hasta nosotros, las personas. Pero habría que tener presente que siempre habrá alguien por debajo de nosotros, al igual que por arriba. Con esto quiero decir: habrá alguien que nos determine, quizás mas de uno, o de diez, pero también de alguna forma nosotros estaremos determinando a alguien (voluntaria o involuntariamente), como hacen los padres con sus hijos, aunque esto ultimo es mas bien un camino de preparación para la mayoría de edad.
Otros, por el contrario, pensaran que esto no es así, que cada uno es libremente del mismo y de sus condiciones. Estos, desde mi punto de vista, estarían equivocados. Seria como una especie de anarquismo. Los preceptos anarquistas: ser libre, cada uno independientemente, sin gobernadores, ni gobernados…algo, a parte de imposible, que seguramente nos llevaría a mas de las guerras de las que tenemos con un poder superior, el gobierno.
En conclusión, con gobierno o no, la sociedad siempre nos influye, nos determina, de una u otra manera, frenando así nuestro potencial, nuestra persona.
Nosotros, los individuos, debemos regirnos por unas normas (la Ley), es decir, tenemos que servir a la sociedad, al mismo tiempo que lo hacemos para que nos sirva ella. Esto es, como una especie de conveniencia: nosotros nos adaptamos a la sociedad con tal de que esta nos de algo a cambio, beneficios. Entonces, ¿nos esta determinando la sociedad en lo que somos? Yo creo que si, pero lo somos de maneras muy diferentes. Es decir, la sociedad nos puede determinar de muchas maneras. Esto seria como una organización de empresa: el jefe en este caso seria el gobierno, la religión… y los escalones bajarían hasta nosotros, las personas. Pero habría que tener presente que siempre habrá alguien por debajo de nosotros, al igual que por arriba. Con esto quiero decir: habrá alguien que nos determine, quizás mas de uno, o de diez, pero también de alguna forma nosotros estaremos determinando a alguien (voluntaria o involuntariamente), como hacen los padres con sus hijos, aunque esto ultimo es mas bien un camino de preparación para la mayoría de edad.
Otros, por el contrario, pensaran que esto no es así, que cada uno es libremente del mismo y de sus condiciones. Estos, desde mi punto de vista, estarían equivocados. Seria como una especie de anarquismo. Los preceptos anarquistas: ser libre, cada uno independientemente, sin gobernadores, ni gobernados…algo, a parte de imposible, que seguramente nos llevaría a mas de las guerras de las que tenemos con un poder superior, el gobierno.
En conclusión, con gobierno o no, la sociedad siempre nos influye, nos determina, de una u otra manera, frenando así nuestro potencial, nuestra persona.
30 de abril de 2008
Poder i justicia
Com influis el poder en la jusicia?
La justicia es allo que s'ha de fer segons el dret o la rao, i el poder es tindre la potència de fer algo.
La lleis que conformen la justicia estan escrites per la llibetat humana, per el dret de le persones. D'aquesta manera la justicia ens condiciona d'alguna manera la manera de viure. El poder judicial a la politica es molt universal, per la pluraritat que hi existeix. Si a banda de aço afegim com influis el poder en la justicia, tenim una societat on hi pot haver poca llibertat. Es a dir, si als politics, que tenen poder, els conve una opció, ja siga per diners, acords... utilitzaran el seu poder, el que tenen, per fer posible eixa opcio que desitjen.
Per example, la televisio, que te un gran poder i influència sobre nosaltres, utilitza en el periodisme la manera de trasmetremos idees falses, les que a ells lis conve. De la mateixa manera els politics manejen les situacions de manera que es es craa una injusticia, falta de drets...
D'altra banda,si el poder conformes en la justicia, cosa poc poblable, ja que no hi pot haver una persona que ens aprope a tots a una mateixa politica, una mateixa mentalitat, la justicia seria relment justa, pero, debut a la pluralitat, els ideals de justicia no ens coincideisen a tots, i sumat el poder corrupte que pot existir, es crea una societat on la llibertat la tenim censurada.
En conclusio, crec que el poder influis en la manera de fer justicia, ja que com he dit, ja es prou dificil fer una justicia igualitaria, amb eixe poder es pitjor.
La justicia es allo que s'ha de fer segons el dret o la rao, i el poder es tindre la potència de fer algo.
La lleis que conformen la justicia estan escrites per la llibetat humana, per el dret de le persones. D'aquesta manera la justicia ens condiciona d'alguna manera la manera de viure. El poder judicial a la politica es molt universal, per la pluraritat que hi existeix. Si a banda de aço afegim com influis el poder en la justicia, tenim una societat on hi pot haver poca llibertat. Es a dir, si als politics, que tenen poder, els conve una opció, ja siga per diners, acords... utilitzaran el seu poder, el que tenen, per fer posible eixa opcio que desitjen.
Per example, la televisio, que te un gran poder i influència sobre nosaltres, utilitza en el periodisme la manera de trasmetremos idees falses, les que a ells lis conve. De la mateixa manera els politics manejen les situacions de manera que es es craa una injusticia, falta de drets...
D'altra banda,si el poder conformes en la justicia, cosa poc poblable, ja que no hi pot haver una persona que ens aprope a tots a una mateixa politica, una mateixa mentalitat, la justicia seria relment justa, pero, debut a la pluralitat, els ideals de justicia no ens coincideisen a tots, i sumat el poder corrupte que pot existir, es crea una societat on la llibertat la tenim censurada.
En conclusio, crec que el poder influis en la manera de fer justicia, ja que com he dit, ja es prou dificil fer una justicia igualitaria, amb eixe poder es pitjor.
17 de abril de 2008
La força dels desitjos
Els desitjos son impulsos del ser huma cap a una cosa.
Crec que tot el mon te que tindre mols desitjos, i que estos no es cumplisquen pot causar la frustacio d'eixa persona. En la vida, sols tenim un destí comú, la mort, tots els demes camins en certa manera el elegim nosaltres, depenent de lo lliures que sigam. Podria dir que un desig es una fet que volem que es cumplisca per triar ise cami que desitjem. En tot aço, la força dels desitjos crec que pot fer a la persona actua d'una manera o d'altra, es a dir, fer-la triar un cami o altre. Per aixo crec que les persones tindriem que saber limitarmos mes a les vertaderes necesitats, que als desitjos, i intentar ser feliços sense necesitar cap desig complit, es a dir, que no siga necesari eixos captritxos, desitjos... per ser feliç. Pero esta clar que amb els desitjos complits podem ser mes feliços, pero igualment pense que si que tenen força, es a dir, si que ens influisen a actuar d'una manera o altra.
Crec que tot el mon te que tindre mols desitjos, i que estos no es cumplisquen pot causar la frustacio d'eixa persona. En la vida, sols tenim un destí comú, la mort, tots els demes camins en certa manera el elegim nosaltres, depenent de lo lliures que sigam. Podria dir que un desig es una fet que volem que es cumplisca per triar ise cami que desitjem. En tot aço, la força dels desitjos crec que pot fer a la persona actua d'una manera o d'altra, es a dir, fer-la triar un cami o altre. Per aixo crec que les persones tindriem que saber limitarmos mes a les vertaderes necesitats, que als desitjos, i intentar ser feliços sense necesitar cap desig complit, es a dir, que no siga necesari eixos captritxos, desitjos... per ser feliç. Pero esta clar que amb els desitjos complits podem ser mes feliços, pero igualment pense que si que tenen força, es a dir, si que ens influisen a actuar d'una manera o altra.
8 de abril de 2008
Som lliures?
La llibertat es una facultad natural que te l'home d'obrar o no d'una manera o altra, per lo que es pot dir que es responsable dels seus actes. Així, la lliberat es un estat de qui no es esclau de aumentar la seua potència.
Dit açó, crec que lliure al 100% no hi poden haber molts al mon, ja que si suposem que eixa el a vertadera llibertat (la que he anomenat abans) seria amolt complicat aplegar a ella, a la llibertat. Crec que els homes per ser lliures em de cumplir dos proposits: ser feliços i potents. En aço vull dir que em de goçar la vida, viurela lliurement. Per aixo, dic que no hi podem ser lliures completament. Perque aquests dos proposits de felicitat i potència son molt dificils d'aconseguir ja siga per la societat en que estem, la llei, la consciencia, i tambe per les relacions en les demes persones. Cada persona ens pot influenciar d'una manera, i el que hauriem d'aconseguir per ser lliures es ser el mateix, nosaltres mateixos, en totes les persones, ser lliures en tothom. I ja nomes la llei o la religió pot frenar a moltes persones de ser lliures.
En definitiva, la llibertat en una facultat que els homens ens hauriem de proposar de conseguirla en la nostra vida, ja que, si no l'aconseguim, per a que serviria viure sent qui altres fan que sigam?
Dit açó, crec que lliure al 100% no hi poden haber molts al mon, ja que si suposem que eixa el a vertadera llibertat (la que he anomenat abans) seria amolt complicat aplegar a ella, a la llibertat. Crec que els homes per ser lliures em de cumplir dos proposits: ser feliços i potents. En aço vull dir que em de goçar la vida, viurela lliurement. Per aixo, dic que no hi podem ser lliures completament. Perque aquests dos proposits de felicitat i potència son molt dificils d'aconseguir ja siga per la societat en que estem, la llei, la consciencia, i tambe per les relacions en les demes persones. Cada persona ens pot influenciar d'una manera, i el que hauriem d'aconseguir per ser lliures es ser el mateix, nosaltres mateixos, en totes les persones, ser lliures en tothom. I ja nomes la llei o la religió pot frenar a moltes persones de ser lliures.
En definitiva, la llibertat en una facultat que els homens ens hauriem de proposar de conseguirla en la nostra vida, ja que, si no l'aconseguim, per a que serviria viure sent qui altres fan que sigam?
3 de abril de 2008
En la vida....no importen les xicotetes coses...SOM UNA CLASE PLENA DE CAPRICHOSOS!!!!
Un profesor, delante de sus alumnos de la clase de filosofía, sin decir ni una palabra, cogió un bote grande de vidrio y procedió a llenarlo con pelotas de golf.
Después preguntó a los estudiantes si el bote estaba lleno. Los estudiantes estuvieron de acuerdo en decir que sí.
El profesor cogió una caja llena de perdigones y los vació dentro del bote. Estos llenaron los espacios vacíos que quedaban entre las pelotas de golf.
El profesor volvió a preguntar de nuevo a los estudiantes si el bote estaba lleno, y ellos volvieron a contestar que sí.
Después el profesor cogió una caja con arena y la vació dentro del bote. Por supuesto que la arena llenó todos los espacios vacíos y el profesor volvió a preguntar de nuevo si el bote estaba lleno. En esta ocasión los estudiantes le respondieron con un sí unánime.
El profesor, rápidamente añadió dos cervezas al contenido del bote y efectivamente, el líquido llenó todos los espacios vacíos entre la arena.
Los estudiantes reían. Cuando la risa se fue apagando, el profesor les dijo: 'Quiero que os fijéis que este bote representa la vida. Las pelotas de golf son las cosas importantes como la familia, los hijos, la salud, los amigos, el amor, cosas que te apasionan. Son cosas que, aunque perdiéramos el resto y nada mas nos quedasen estas, vuestras vidas aún estarían llenas.
Los perdigones son las otras cosas que nos importan, como el trabajo, la casa, el coche.....
La arena es el resto de las pequeñas cosas.
Si primero pusiéramos la arena en el bote, no habría espacio para los perdigones, ni para las pelotas de golf. Lo mismo sucede con la vida. Si utilizáramos todo el nuestro tiempo y energía en las cosas pequeñas, no tendríamos nunca lugar para las cosas realmente importantes.
Presta atención a las cosas que son cruciales para tu felicidad.
Juega con tus hijos, concédete tiempo para ir al médico, ve con tu pareja a cenar, practica tu deporte o tu afición favorita. Siempre habrá tiempo para limpiar la casa, para reparar la llave del agua.
Ocúpate primero de las pelotas de golf, de las cosas que realmente te importan. Establece tus prioridades, el resto solo es arena'.
Uno de los estudiantes levanto la mano y le preguntó que representaban las cervezas.
El profesor sonrío y le dijo: 'Me encanta que me hagas esta pregunta!.La cerveza es para demostrar que aunque tu vida te parezca llena, siempre hay un lugar para dos cañas con un amigo'
Pásaselo a todos los que consideres amigos.
Después preguntó a los estudiantes si el bote estaba lleno. Los estudiantes estuvieron de acuerdo en decir que sí.
El profesor cogió una caja llena de perdigones y los vació dentro del bote. Estos llenaron los espacios vacíos que quedaban entre las pelotas de golf.
El profesor volvió a preguntar de nuevo a los estudiantes si el bote estaba lleno, y ellos volvieron a contestar que sí.
Después el profesor cogió una caja con arena y la vació dentro del bote. Por supuesto que la arena llenó todos los espacios vacíos y el profesor volvió a preguntar de nuevo si el bote estaba lleno. En esta ocasión los estudiantes le respondieron con un sí unánime.
El profesor, rápidamente añadió dos cervezas al contenido del bote y efectivamente, el líquido llenó todos los espacios vacíos entre la arena.
Los estudiantes reían. Cuando la risa se fue apagando, el profesor les dijo: 'Quiero que os fijéis que este bote representa la vida. Las pelotas de golf son las cosas importantes como la familia, los hijos, la salud, los amigos, el amor, cosas que te apasionan. Son cosas que, aunque perdiéramos el resto y nada mas nos quedasen estas, vuestras vidas aún estarían llenas.
Los perdigones son las otras cosas que nos importan, como el trabajo, la casa, el coche.....
La arena es el resto de las pequeñas cosas.
Si primero pusiéramos la arena en el bote, no habría espacio para los perdigones, ni para las pelotas de golf. Lo mismo sucede con la vida. Si utilizáramos todo el nuestro tiempo y energía en las cosas pequeñas, no tendríamos nunca lugar para las cosas realmente importantes.
Presta atención a las cosas que son cruciales para tu felicidad.
Juega con tus hijos, concédete tiempo para ir al médico, ve con tu pareja a cenar, practica tu deporte o tu afición favorita. Siempre habrá tiempo para limpiar la casa, para reparar la llave del agua.
Ocúpate primero de las pelotas de golf, de las cosas que realmente te importan. Establece tus prioridades, el resto solo es arena'.
Uno de los estudiantes levanto la mano y le preguntó que representaban las cervezas.
El profesor sonrío y le dijo: 'Me encanta que me hagas esta pregunta!.La cerveza es para demostrar que aunque tu vida te parezca llena, siempre hay un lugar para dos cañas con un amigo'
Pásaselo a todos los que consideres amigos.
31 de marzo de 2008
Sobre la televisio
Aquest llibre de Bourdieu, fa referencia a la televisio com un factor que canvia la societat o les circumstancies de la forma que ell vol.
Comença explicant-mos la relevancia que hi existeix entre els "estaments" de la televisio, on el periodista es trobaria en l'esglaó mes baix. El periodista te una importancia inmesurable al hora de donar les noticies, que, encara que siguen incorrectes o incompletes, te que donar-les i explicar-les com si fos una noticia vertadera. Es a dir, en tot açò, hi ha un mon secret de la televisió, on algu o alguns ens oculten l'informació. Pero no es sols açó, sino que altres ambits que no son noticies, com la politica, tambe els converteixen en el que ells volen. La societat no es concient de tot lo qe pasa al mon, i aixo no tindria que ser aixi, pero clar, ens preguntem, que guanya la televisio ocultant-mos noticies, fets, o distorsionant-los? Be, doncs tota aquesta farsa de la televisio es pel simple fet dels diners, de la competencia. Tot un mon on lo principal pe a ells no es informar-mos, si no enriquirse ells mateixos. La majoria de cadenes tenen una gran competencia on fan el que sigui per gunyar mes audiencia.d'aquesta manera trastoquen les idees o noticies: si una noticia normal ja la te un altra cadena, nosaltres la agafem, la adornem, la fem mes important, li donem importancia. Aixo es el que fan, per que una noticia, resalte d'amunt d'una mateixa e identica noticia.
Pocs programes de televisio ens ensenyen la veritat de les situacions, i encara podriem dubtar si estos donen tota la veritat, pero asi tenim un exemple, El Intermedio, programa que comença dient: Ja coneixen les noticies, ara sabran la veritat.
1/3 El Intermedio
2/3 El Intermedio
3/3 El Intermedio
14 de febrero de 2008
12 Propostes per la vida
1-Viure la vida el mes feliç posible evitant problemes i comprenent les accion que fa la gent per no menysprearles.
2-Veure com el pas del temps fa de la terra un mon millor, es a dir, espere que en un futur el mon canvie de dues formes: les condicions de la gent (que els paisos pobres milloren i tots tingam mes o menys les mateixes condicions de vida) i la millora de la Terra com a planeta (no magradaria veure com la Terra es fa malbe per la contaminacio...)
3-Encontrar una persona en la qual puga estar agust per tota la vida
4-Ampliar els meus estudis fins on puga, per saber mes sobre la vida.
5-Poder ser de veritat com jo soc i no amagar res per que s'haja creat una societat on tots respetem a tots
6-Tindre algo relacionat en el mon de la musica, pero en el flamenco, poder coneixer de veres i viure esta musica. Poder cantar, tocar...
7-Poder aplegar a tindre una fe en que hi ha algo despres de la mort, o per lo menys, perdre la por a la mort.
2-Veure com el pas del temps fa de la terra un mon millor, es a dir, espere que en un futur el mon canvie de dues formes: les condicions de la gent (que els paisos pobres milloren i tots tingam mes o menys les mateixes condicions de vida) i la millora de la Terra com a planeta (no magradaria veure com la Terra es fa malbe per la contaminacio...)
3-Encontrar una persona en la qual puga estar agust per tota la vida
4-Ampliar els meus estudis fins on puga, per saber mes sobre la vida.
5-Poder ser de veritat com jo soc i no amagar res per que s'haja creat una societat on tots respetem a tots
6-Tindre algo relacionat en el mon de la musica, pero en el flamenco, poder coneixer de veres i viure esta musica. Poder cantar, tocar...
7-Poder aplegar a tindre una fe en que hi ha algo despres de la mort, o per lo menys, perdre la por a la mort.
27 de enero de 2008
Que pot fer un pare i una mare per educar be al seu fill o filla?
L’educació d’un fill crec que es lo mes important per la vida d’aquest. Crec que la vida d’una persona es moldetja segons dos perspectives: el naixement, i el desenvolupament.
La forma de ser d’una persona, naix o es fa? El que crec que passa es que, un xiquet, quan neix, no te coneixement ni experiència de les coses, però si que te algo programat que el farà ser d’una manera o d’altra (com un ordinador, te coses programades, però son les demés persones les que hem de completar-lo). Així, quan un xiquet ja ha nascut, sols queda que pares, família, amics, societat i sobretot l’experiència de la seva vida el fagin ser d’una manera o altra. Per exemple, un xiquet o xiqueta que naix amb un inclinació a l’homosexualitat, es una actitud que ja la te des de que naix, i no que la apres o elegit (normalment), probablement, en un futur manifestarà eixa inclinació d’una manera o d’altra, segons el desenvolupament i experiència que haja tingut. M’explique: si suposem que tot el mon pot aplegar a tindre 10 qualitats, jo crec que 5 d’aquestes qualitats ja les tindrà quan naix, i que les altres 5 les anirà aprenen a la seva vida. També crec que seria possible que les 5 primeres qualitats de quan naix les canviara, les modificara o inclus les eliminara. Per això, el para o la mare no pot saber mai quan ho fa be, ja que l’educació es una cosa pròpia de cada u, per exemple, per a mi pot estar be igualtat de sexes, i per l’esglesia no.
En conclusió, els pares l’únic que poden fer es educar-lo a la seva manera, la millor manera possible per a ells i que siga (segons ells) el millor per al seu fill.
La forma de ser d’una persona, naix o es fa? El que crec que passa es que, un xiquet, quan neix, no te coneixement ni experiència de les coses, però si que te algo programat que el farà ser d’una manera o d’altra (com un ordinador, te coses programades, però son les demés persones les que hem de completar-lo). Així, quan un xiquet ja ha nascut, sols queda que pares, família, amics, societat i sobretot l’experiència de la seva vida el fagin ser d’una manera o altra. Per exemple, un xiquet o xiqueta que naix amb un inclinació a l’homosexualitat, es una actitud que ja la te des de que naix, i no que la apres o elegit (normalment), probablement, en un futur manifestarà eixa inclinació d’una manera o d’altra, segons el desenvolupament i experiència que haja tingut. M’explique: si suposem que tot el mon pot aplegar a tindre 10 qualitats, jo crec que 5 d’aquestes qualitats ja les tindrà quan naix, i que les altres 5 les anirà aprenen a la seva vida. També crec que seria possible que les 5 primeres qualitats de quan naix les canviara, les modificara o inclus les eliminara. Per això, el para o la mare no pot saber mai quan ho fa be, ja que l’educació es una cosa pròpia de cada u, per exemple, per a mi pot estar be igualtat de sexes, i per l’esglesia no.
En conclusió, els pares l’únic que poden fer es educar-lo a la seva manera, la millor manera possible per a ells i que siga (segons ells) el millor per al seu fill.
15 de enero de 2008
De que serveix la ciència?
La ciència es un conjunt de coneixements que es caracteritzen formalment per la intersubjectivitat i pràcticament per la capacitat de fer previsions exactes sobre una part de la realitat.
Desprès de saber que es la ciència, esta clar que la ciència es com una tècnica que ajuda a l’ésser humà a entendre, conèixer o fer-se una idea de la vertadera realitat, la realitat absoluta. El que passa es que, per molt aproximada que siga eixa idea, per moltes proves que s'hajen fet, mai s’aplegarà a conèixer la realitat. Així, també diria que la ciència serveix per millorar el comportament de les persones, ja que entendrien millor el perquè de les coses, entendrien millor la realitat que estan vivint.
També es podria dir que serveix per curar enfermetats. Dins d'aquesta ciència, també hi entra la realitat. La ciència fa que coneguem les enfermetats i que pugem curar-les, i açò equival a que la ciència fa descobrir la realitat que causen eixes enfermetats. Es a dir, mostra gran part de la realitat. M'explique: el SIDA es una enfermetat que de moment no te cura. La ciència a fet possible que al menys les persones que tenen SIDA pugen viure mes temps o que pugen recuperar-se, preo no del tot. Doncs així, mostra la realitat, però no del tot: el SIDA es la realitat, preo la ciència no mostra la cura absoluta, sols mostra una petita visió de la cura de la enfermetat.
En conclusió, la ciència es un manera de poder conèixer mes realitat, i per lo tant, fer mes be a la societat, encara que no mostre la realitat absoluta
Desprès de saber que es la ciència, esta clar que la ciència es com una tècnica que ajuda a l’ésser humà a entendre, conèixer o fer-se una idea de la vertadera realitat, la realitat absoluta. El que passa es que, per molt aproximada que siga eixa idea, per moltes proves que s'hajen fet, mai s’aplegarà a conèixer la realitat. Així, també diria que la ciència serveix per millorar el comportament de les persones, ja que entendrien millor el perquè de les coses, entendrien millor la realitat que estan vivint.
També es podria dir que serveix per curar enfermetats. Dins d'aquesta ciència, també hi entra la realitat. La ciència fa que coneguem les enfermetats i que pugem curar-les, i açò equival a que la ciència fa descobrir la realitat que causen eixes enfermetats. Es a dir, mostra gran part de la realitat. M'explique: el SIDA es una enfermetat que de moment no te cura. La ciència a fet possible que al menys les persones que tenen SIDA pugen viure mes temps o que pugen recuperar-se, preo no del tot. Doncs així, mostra la realitat, però no del tot: el SIDA es la realitat, preo la ciència no mostra la cura absoluta, sols mostra una petita visió de la cura de la enfermetat.
En conclusió, la ciència es un manera de poder conèixer mes realitat, i per lo tant, fer mes be a la societat, encara que no mostre la realitat absoluta
14 de enero de 2008
Que pasaria si un xiquet visquera els 16 primers anys aïllat de les persones?
Un xiquet aïllat de la societat, podria sofrir un shock al vore la vertadera realitat.
Imaginem-nos que aquest xiquet esta aïllat en una illa. Ell creuria que aquesta seria la realitat i no se qüestionaria res sobre si hi ha un altra realitat. Però crec que si es qüestionaria perquè es eixa la realitat. Es a dir, ara mateix, nosaltres si que ens preguntem si hi ha algo desprès de la vida, si hi ha un altre mon, un altra realitat. Però menys segur es que ens preguntem si aquesta vida es tot un "somni" i la vertadera realitat sigui una altra. Desprès esta el tema de els sentiments. Crec que ise xiquet si que notaria sentiments, perquè si ara mateix nosaltres sentim sentiments (i no tenim ninguna prova perfecta de que aquesta sigui la realitat)ell també les sentiria. Ara nosaltres sentim sentiments per les demés persones. I crec que el xiquet sentiria sentiments per el que te ell. Si no te altres persones, podria tindré menjar. I si un dia aquest menjar se acabarà, sentiria un sentiment d’angosta o pena.
Finalment, desprès de tot lo dit, també ni ha que tindré en conter la realitat, el llenguatge i el pensament. Per molt que el xiquet sentirà sentiments i creguera firmament que aquesta es la realitat, ell l'analitzaria d'una manera extremadament diferent a la nostra, es a dir, en un llenguatge, realitat i pensament diferents.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)