Comentari sobre el llibre

Es aquest llibre un recurs per millorar la nostra vida?



Aquest llibre es un conjunt de vuit metàfores explicades en un mètode (midrash haggada) on podem veure diverses condicions humanes.

Pense que aquest llibre si ens pot servir per millorar la nostra vida. Però, es clar, per molt que o entenguem i comprenem no tots anem a intentar fer-ho o complir-ho. Pense, que les vuit condicions que es presenten, serien una forma ideal de viure la vida, on cada un de nosaltres seriem lliures i feliços, i a mes sense cap tipus de problema. Açò, es impossible de fer, es clar. Però, el intentar-ho crec que no costaria molt. Nosaltres soles ens adonem de les desgracies humanes quans ens passen a nosaltres mateixos. Si nosaltres no patim fam, no som dominats per la tecnologia, no som estrangers... No mirem per aquests que pateixen aquestes causes. Quan ens pasa alguna cosa, ja hi intentem ficar solució. Crec que si directament fem per millorar-ho, encara que no ens pase a nosaltres, milloraríem molt. Es a dir, de les dos parts dels nostre cos (be-mal, ying-yang), intentar potenciar la part bona.


En definitiva, l’autor en aquest llibre vol mostrar-nos una forma de vida ideal, i a mes, adondar-nos a conèixer les diverses condicions de la vida.

Es la democràcia el millor de règims politics?

La democràcia, es el poder del poble, es a dir, es un regim polític que es basa en que la elecció del poder la elegís el poble, mitjançant vots. I, com podem saber quin es el millor règim polític?

Be, aquesta pregunta, segons el meu punt de vista, no es pot contestar. O millor dit, cada u contestaria una cosa (u diria la democràcia, altre l’absolutisme...). Jo pense que la democràcia si es el millor regim, ja que es un sistema per el qual tots tenim drets a votar i te una constitució conforme a els ideals de les persones. Però, es clar, hi han partits politics. Aquesta constitució també implica que el partit que haja segut guanyador serà el que governe, i nosaltres no podem fer res al respecte. Posant un exemple: si nosaltres volem que guanye el BLOC, i guanya el PP, tindrem que suportar-ho i acceptar-ho. Nosaltres no estarem conformes amb les idees d’aquest partit, però, d’això tracta la democràcia. Doncs, jo pense que si que es la democràcia el millor règim, però mai va a ser bona per a tots. Es a dir, sempre hi ha un gran nombre de persones que no hi estaran d’acord amb el partit que hi haja. Per això pense, encara que crec que es el millor regim, que es un sistema nul. Crec que millor, encara que una dictadura, seria una dictadura constitucional. No soc franquista, ni blau, ni del PP (encara que no vinga al cas), però el que vull dir en açò es que una dictadura on el cabdill fora un bon polític, seria el millor. Estem fen malbé el mon sols per comoditats, diners o vicis. La gent s’està morin de fam i nosaltres ací. Veiem un gran nombre de morts a països africans i ja ni ens afecta (quasi que o veiem normal). Crec que cada partit que hi ha ara te les seves coses bones i les seves males. I que el millor seria arreplegar cada cosa bona i ajuntar-la. Una dictadura constitucional, amb una constitució de drets, però clar, les coses que em semblen bones a mi, poden semblar-li roines per un altre. Entonces, que es fa? Doncs per això crec que el millor es una democràcia.


En definitiva, amb totes les persones que hi ha a la terra mai es podria ficar d’acord (ni tan sols en un poble) tota la gent. Així que la democràcia es un sistema bastant eficaç. En quan a desastres naturals, o humans, crec que fins que no passe alguna cosa greu de veres mai ens donarem conter de el que estem fen, però clar, es mes còmode no fer res. Així que, sí, em quedaria amb la democràcia.

Felicitat i cos

Esta la felicitat en els plaers del cos?

El plaer es una sensació de felicitat que experimenta l’esser humà quan es feliç, content... Els plaers del cos, entonces, son eixes sensacions o sentiments que fan que el nostre cos hi sigui feliç, plaenter. Entonces, el plaer, ens dona felicitat?

Jo crec que la felicitat esta en mes llocs que en els plaers del cos, crec que la felicitat te que ser alguna cosa que ens pugui fer sentir feliços cada vegada que ens recordem d’eixa cosa i no sols quan tenim el plaer al cos, que cada vegada que s’esfuma, podem deixar de tindre eixa felicitat. Entonces, crec que si, els plaers del cos ens donen felicitat, però hem de buscar-ne mes allà d’aquest tipus de felicitat, com per exemple la felicitat pot aplegar-nos simplement en veure altres persones estant felices.

En definitiva, que els plaers del cos donen felicitat, encara que no sigui felicitat material, o pot aparentar, ja que es alguna cosa que no dura. Així que deuria ser millor la felicitat mes espiritual.

Persona i immortalitat

Es una persona immortal?

Es clar que els esser vius som les persones, pero, l'immortalitat, que és? Encara que tots sabem que algo immortal es alló que no mor, hi ha algo mes enlla que aixo (tot aço, segons Plató). Eixa cosa mes enllà es l'anima i el cos, la immortalitat i l'immortalitat. Segons Plató, l'anima es allò etern, que quan perd les ales cau del mes enllà i aplega a un cos (que es lo mortal).Aixi doncs, es aquest proces(que nosaltres anomenem vida) en el qual l'alma baixa a la Terra i torna a la divinitat el que forma l'immortalitat.


Ara be, es una persona immortal? Segons l'explicacio de Plato seria que no, perque lo immortal sols seria l'alma, no tot el conjunt que forma la persona. Però jo crec que si, perque, la ment forma part de l'alma, i l'alma, a la vegada, de la persona. Es a dir, si de veritat que existeix l'immortalitat, "el parais", crec que la persona si que es immortal. En aço vull dir que si la ment, forma part de l'alma, que nosaltres a tot hora som consciens (excepte quan dormim) de on estem i que estem vivint, aixi, si morgueres, seguiriem sabent el que hi ha, si algo mes, si es el fi de tot...

En definitiva, que sempre suposant que existeix l'immortalitat, la persona si que seria immortal.

Afegisc:

Tambe afegisc una pregunta que m'agradaria que em contestares:

Si (segons la meva opinio)les maquines son mes inteligents que les persones: com explicar que les persones em creat una maquina?

Son les maquines mes inteligents que les persones?

Jo crec que si, es mes, mirant la meva opinio anterior de que si les maquines pensen, es deduis que si una maquina esta programada per fer una cosa, eixa cosa mai la fallara, cosa que un esser huma pot tropesar dues vegades amb la mateixa pedra. Es a dir, les maquines tenen unes funcions, i cuan nosaltres se les manem, les cumpleixen correctament (a no ser que hi haja un error tecnic); per altra banda, les persones cuan anem ha exercir una funcio la podem fallar. En conclusio, que l'intelingencia es una cosa que es va adeprenen, i les persones no ens programen i ja o sabem, sino que poc a poc anem aprenento i milloran-ho. I les maquines ja hi son programades per fer les diverses funcions manades.

Pot pensar una maquina?

Jo crec que no, l'únic que fa son ordens donades. Tot esta programat per a fer-se d'una manera o altra. Relacionanto amb el nostre cos la màquina seria el cos en si, i el que ens dona les ordres el cervell. Per exemple, un ordinador esta programat per fer unes coses, encara que tu pots instalar-li o afegir-li es funcions, opcions, programes... Aixi doncs el nostre cervell va afegint-hi informacio del que es al nostre voltant, es a dir, el nostre cervell comença de quan naixem, i te els "programes" básics, i amb el pas del temps va "instalant" les demes funcions (com per exemple parlar, moures...).

En definitiva, una maquina per si mateixa crec que no pot pensar, el que hem de fer nosaltres es donar-li eixe punt que puga fer mes "inteligent" a la maquina.

Com sabem si estem dormint o desperts?

Jo crec que nosaltres mateixos no sabem la resposta, ja que, quan dormim, no hi som consciens, i, a l'hora de despertarmos, es un moment on el cos encara esta en un estat tranquil, dormit. Aquest moment pot ser molt curt, pero, encara així, es un moment on el nostre cos i la nostra anima es van reaniman poc a poc. Jo crec que aquesta pregunta te la resposta de que el nostre cos esta enterament dormint quan ni nosaltres ni niguna part del nostre cos es conscien, desperta. I estem desperts quan totes les parts del nostre cos hi son consciens, es clar, exeptuan alguna disminusio fisica. Tambe diria que hi ha un estat de trancisio, tan quan anem a dormir, que quan anem a despertamos. Aques estat es un proces on poc a poc es van dormint o despertant els nostres cosos. Es a dir, aquest moment abans de quedarnos dormint, i aquest moment abans de despertamos, on, per example, el sentit de l'oida pot ser un dels primer que comence a despertarse. I el pensament, es l'ultim moment en adormir-se.

Reflexiò del video de "EL ALMA"

Jo crec que l'alma es alguna cosa abstracta, que no esta en ningun lloc, sino que es com algo que tenim en el nostre interior, aon exactament, no se sap, pero es com aquella frase que deia "el alma se asoma por la boca cuando estornudas". Així crec que ni jo ni ningú sabra mall o esta el alma.


Respecte al video dir que cada contestació me pareix llògica o correcta exceptuan el que diu "cuando te mueres se acabo la fiesta" i la que diu "yo creo en el universo". Les demes opinios les crec llogiques i diria correctes. Hi ha una dona que diu "yo creo que el alma va al cielo cuando te mueres, y soy catolica"; Esta dona diu tot lo precis que es pa un catolic. Jo m'identificaria amb l'opinio que diu el xic de: "existe un dios que nos ha creado a todos, pero despues de morirte nadie sabe lo que hay", i com jo, suponc que la majoria estara d'acord. Encara que avegades planteje si ens haura creat Deu o tota la vida que hi ha es una complexa evolucio desde la creació del planeta.

CONTESTACIO A: es pot justificar la existència de Deu mitjançan la rao?

Jo crec que en Dèu, pero no en el Dèu de tots els cristians, sino que crec que hi te que haber alguna cosa i algun dèu, pero clar, hi han moltes religions, com sabem quin es el Dèu real? Per aixo m'identificaria abans en l'agnosticisme que en l'ateisme

Em de disculpar a les persones que actuen de manera incorrecta per l'efecte de les drogues?

Depen de la cosa incorrecta que hajen fet. Com deia en el comentari anterior, les persones que fan aquestes coses, en aquest cas, drogar-se, eu fan per algun motiu que els impulsa a fer-les. Si l'incorreció feta fora una baralla, haber mantigut una relacio amb una xica que ja tinguera un xic.... Jo personalment el disculparia, segurament, el altre xic amb el que s'ha barallat o l'altre xic al que li "han ficat les banyes", no eu disculparia, perque ahi el mes important per a d'ell es ell mateix. Si l'incorreció fora una assasinat, una violació... vulguera o no, hi hauria que disculpar-lo, per a que, al menys, així, ell vega que algú l'enten i així poder propiciar el que aquesta persona es recupere del seu problema amb les drogues. En defiitiva, que si que disculparia, encara que s'hauria de d'estudiar amb profunditat la seva vida, les coses que l'han impulsat a dorgar-se... per a poder tratar en eixa persona.

Es correcte el tractament biològic de persones amb conductes inadequades?

El primer, les persones amb conductes inadequades son dificils de tratar, així doncs, jo abans de entrar en tractamen biologic profundisaria mes amb tractament psicologic. Aquestes persones, desde el meu punt de vista, fan aquestes coses perque eu necesiten, jo crec que en el fons totes les persones som bones, i que, cuan fem algo així, es perque ens fa falta, necesitem cridar l'atenció... Aquestes persones deuen estar bastant mal com per a aplegar a fer coses com violar, matar, drograr-se... I, com he dit al principi, crec que el millor seria tractament psicològic. Possiblement la persona no vulga fer aquest tractament, o negue que estigui malalt o afectat per aguna cosa, aixi, com mols creuran, es deuria de començar el tractament des d'una persona mes apropada al malalt. Un amic, per example. Pero una amic de veritat, no del coneguts... Te que ser eixa persona que sempre esta ahi quan eu necesites. En aço vull dir, que eixa persona que cuasi mall falla, sera mes fàcil que crega a esta, que a un psicoleg o bioleg. Te que quedar clar tambe, que aquest amic no pot ser igual que ell, en quan a la conducta. Aquest amic te que ferli entendre que no te que ser aixi.
En definitiva, crec que per molt eficas que fora el tractament biologic, el psicologic deuria ser la primera opció.

Es pot justificar la existència de Deu mitjançan la rao?

Jo crec que no, perque l'existència de Deu es una cosa que mai s'ha pugut demostrar ni afirmar en ningun cas o situació. Ademes, si Deu existiria, crec que sols hi hauria un, pero, perque hi ha un Deu per a cada religió? Aço es podria igualar tambe aixi: hi han molts filosofs, pero, qui es el correcte? Cada u te una opinio i cada u creu al que vol. Aço es una cosa que no es pot demostrar amb fets ni circumstancies. L'unic que sap si Deu existeix es el que mor, i si no existeix, doncs no sap res. Aço es un tema molt discutible i poden haber mil opinions. Jo crec que el millor es tindre fé en que despres hi te que haber algo mes, siga bo o mal, i seguir una vida bona, no mala. Crec que el millor seria d'eixar correr el temps i ja aplegara el que tinga que aplegar, el nostre destí. Aço o dic perque crec que per molt que s'estudie mai es podra concretar o descobrir.

REDACCIÓ SOBRE EL CERVELL

Es un text on es mostren proves de la capacitat que te el cervell. Es a dir, que fa que les persones actuem d'una manera o d'altra i el perque d'eixa actuació. Tambre parla de que si una persona naix o es fa, pero mes breument.

En la meua posició he de dir que els estudis que es fan ahi son llógics. Es a dir, me pariex molt llógic que si dues persones de distint pensament reccionen de distinta manera. La meva posicio es la del dualisme, perque crec que lo material no dona la felicitat, i crec que te que haber un cos i una anima junts.

Despres comentar que sincerament crec que si que podria identificarse en Zaptatero i Rajoy, sen els liberals per a Zapatero i els consevadors per a Rajoy. D'aquest asupmte relacionant-lo amb si la persona naix o es fa, es a dir, la seva ment, be escrita ja cuan naix, o es va fen amb el pas amb que madura i creix; diria que la persona es fa, pero tambe comtant amb el seu naixement. M'explique: una persona cuan naix no te rao de res, pero el que de veritat compta es amb les persones amb que naix, l'ambient i el pensament politic... Si una persona naix i els seus pares en casa parlen de lo be que fa el PP, Espanya 2000... vora que aquests partits fan be i son gratificans per a la seva familia, el qual el fara pensar que eixe partit es el bo, i que cada cosa que diga o apoye será la correcta. Es molt inusual que els fills siguen de partit diferent als de la seva familia, especifican mes en els seus pares. En aso vull dir que la persona es fa. Fican un exemple un xiquet que els seus pares siguen conservadors pero l'adopta una familia de liberals, el xiquet crec que seria mes liberal que conservador. Aquesta forma de diro amb liberals i conservadors es per explicar-me. En definitiva, la ment d'una persona es fa depen la familia, el colage, els amics..., pero tambe hi ha que tindre en conter el lloc d'on prove, ja que les celul·les del pare o la mare d'alguna manera hauran deixat informacio en les celules del xiquet o xiqueta

Creus que pot haber un cos viu sense alma?

Jo crec que no, aixo es, clar, suponen que el alma es el esperit inerior que ens fa ser com som. Explicanme millor, que cada u, siga bo o mal, te la seva alma. Pero totes les persones em segut creades en alma, es supon, pero per aixo s'ha de tenir fe. Pero la meva pregunta es, i si res d'aixo existeix?

La intelingència

Responen al que tu mas preguntat i sense consultar a ningun lloc podria dirte que la inteligència es la capacitat que tenimles persones per decidir per nosaltres mateixos. Es a dir, una llibertat que ens permet no basarnos per l'instint, sino pel que nosaltres volem fer.

Son positius els conflictes a la nostra vida?

Yo crec que ambes coses, que si i que no. Ja que poden ser bons en el fet de que una vegada superat en conflicte s'aprengui algo de nou i sigui una experiencia mes. I tambe no, perque en mig d'un conflicte, suponen que a la persona l'importe l'altra persona en la qual esta tenin un conflicte, o pot passar molt malament i potser que les conseqüencies, enves de acabar be, s'acabi mal. Encara que tambe aprendria alguna cosa, pero la ment de eixa persona a sigut afectada i no es algo bo per a la persona

Hui en dia es dona una violència excesiva a les escoles???

Yo crec que si, perque podem parlar de violència física i violència psicologica, cosa que juntes la fan molt excesiva. La violència es dona més present en els cursos de la ESO, ja que cuan els alumnes passen al batxillerat, maduren i canvien eixa forma de ser o pensar. Aso no es un dat concret. Cada u madura al seu temps. El que si es cert es que la violència física es sol donar mes entre xics, pocs casos hi ha entre xiques. La violència psicológica es dona en els dos casos. Ja siga critican, insultan, o fer a la persona sentir menys important. Ahir mateixa vaj veure un exemple de violència, pero la nomenaria com violència no intencionada. Una xica es va posar en un grup de gent al pati, sense que ningu li diguera res. Aquesta xica es una persona normal, pero alomillor per el simple fet de que es gordeta, baiseta i du ulleres, la deixen de costat. Com deia, la xica es va ficar en aquest grup. La resta de joves no la va criticar ni li digué que s'en anara, però ningú va parlar en ella ni li va fer cas. Esta xica estic segur que en eixe moment es sentia marginada.


Hi ha violència de mols tipus, física, psicologica, no intencionada... però jo crec que es una cosa un poc necesaria en alguns casos. Ja que en alguns casos les persones que sufreixen violència poden aprendre coses que els que la fan mai sabran, es a dir, faran una propia vida millor, les situacions per les que haura passat la faran ser millor persona. Tambe potser que li afecte per a pijor, i enves de ser bona persona s'uneixi al bandòl que fa violència per aixi no ser maltratada.

En definitiva. La violència es dona a totes les escoles, podria dir que es excesiva, ja que segir que tots els dies es dona alguna cas de violència en cada escola.

Què ens diferecia dels animals?

El que jo pense que ens diferencia dels animals es la qualitat per diro d'alguna manera de la inteligència. Es a dir, nosaltres les persones tenim una inteligència que ens permet pensar i reflexionar sobre les coses, cosa que els animals, es guien per l'instint. Hi ha un dit que diu que l'únic animal que topa amb la mateixa pedra es l'home. Aço confirma la meua resposta. Si els animals han vist que una cosa es mala per a d'ells, no eu tornaran a fer, un exemple que un aliment els cause la mort, en canvi, les persones no en aquest exemple, pero les persones tornem i eu fem. Es a dir, si una cosa veiem que surt malament, podem caure i tornar a fer-la.